EN UN CARRER COSTERUT

SI   HI   PUGEM,    UNA   COSTA   FA   PUJADA,

I   FA   BAIXADA   SI   HI   BAIXEM;

I,   SI   NO   HI   PUGEM   NI   HI   BAIXEM,

FA   ALHORA   PUJADA   I   BAIXADA,

O   NO   FA   NI   PUJADA   NI   BAIXADA,

DEPÈN   de   com   ens   la   vulguem    imaginar,

La   costa   que   tan  aviat  puja   com   baixa

o   que   ni   puja   ni   baixa,   que   no    és    doncs

cap   costa,  sinó    un   carrer    pla

per   on   imaginem-nos   que   ara    caminem

imaginant-nos   una   costa

des   del   capdamunt   de   la   qual

anem   lliscant    cap   al   seu   capdavall,

i,   vinga,   anem-hi   lliscant,

i    continuem-hi   lliscant,

no   hi   parem    de   lliscar   i   lliscar,

no   acabem    mai   de    lliscar-hi,

llisquem   i   llisquem    fins   que,   caram!,

ens   adonem   que,   ostres!,

ja   no   llisquem!,

ja   no   baixem!,

pugem!,  sí,  oi   tant!,   hi   pugem,

sí,   anem   cap   amunt!,

i   costa   força,

de   pujar-la,   la   costa,

uf!,  sort   que   un   cop   a   dalt    de   tot

podrem   tornar   a   baixar,

avall    avall,   lliscant    lliscant

costa   avall,  sí!,  sense   parar,

sense   deixar-hi    de   lliscar.

CARLES   HAC   MOR